![[image of the Head of a GNU]](/graphics/gnu-head-sm.jpg)
[ Castellà
| Català | Rus ]per Richard Stallman
La deficiència més gran en els sistemes operatius lliures no és el programari: és la manca de bons manuals lliures que puguin ser inclosos en aquests sistemes.. La majoria dels nostres programes més destacats no incorporen manuals complets. La documentació és una part essencial de qualsevol paquet de programari. Si un programa lliure important no inclou un manual lliure, això vol dir que li manca quelcom. A hores d'ara encara hi ha moltes mancances d'aquest tipus.
Un cop, fa molts anys, creia que podria aprendre Perl. Vaig obtenir una còpia d'un manual lliure, però el vaig trobar complicat d'entendre. Quan vaig consultar a usuaris de Perl per si hi havia materials alternatius, em van dir que hi havia millors manuals introdutoris, però que no eren de lliure distribució.
Per què ha passat això? Els autors de bons manuals els han escrit per a O'Reilly Associates, qui els ha publicat sota termes força restrictius (impossibilitat de copiar-los, modificar-los, no disponibilitat del codi font), cosa que els exclou del programari lliure.
Aquest no és el primer cop que aquest tipus de coses passen i, per desgràcia per a la nostra comunitat, no serà el darrer cop que passi. Els editors de manuals propietaris han animat a un bon nombre d'autors a restringir els possibles usos dels seus programaris. Molts cops he escoltat a usuaris de GNU que estaven escrivint un manual que en principi ajudaria al projecte GNU, però que a la pràctica havia signat un contracte amb un editor que li restringiria de tal manera que no el podríem emprar.
Donat que escriure bé no és una habilitat massa habitual entre els programadors, passarem anys sense bons manuals.
La documentació lliure, de la mateixa manera que el programari lliure, és una qüestió de llibertat, no de preu. El problema amb aquests manuals no és el fet de què O'Reilly Associates els vengui a un preu determinat: això és totalment correcte (la Free Software Foundation també ven còpies en paper de manuals GNU). Però els manuals GNU estan disponibles en codi font, mentre que aquells només ho estan en format paper. Els manuals GNU inclouen el permís per a copiar-los i redistribuir-los, però els manuals de Perl no ho inclouen. Són aquestes restriccions les problemàtiques.
El criteri per a un manual lliure és més o menys el mateix que per al programari lliure: consisteix a donar a tots els usuaris llibertats. La redistribució (incloent-hi la redistribució comercial) ha de ser permesa, per tal que el manaul pugui acompanyar les còpies del programa, bé en format paper bé en format digital. El permís per a modificar-lo és també crític..
Com a regla general, no crec que sigui essencial per a la gent de tenir permís per a modificar tot tipus d'articles i llibres. La problemàtica dels llibres no és la mateixa que la del programari. Per exemple, no crec que hagueu d'estar obligats a demanar permís per modificar articles com aquest, que descriuen les nostres accions i els nostres punts de vista.
Però hi ha una raó particular perquè la llibertat de modificar sigui crítica per documentar programari lliure. Quan la gent exerceix el seu dret a modificar el programari afegir o canviar alguna de les seves característiques, és conscient que la seva decisió implica que el manual ha de canviar-se, per la qual cosa també ha de modificar i fer més acurada la documentació del programa modificat. Un manual que prohibeixi els programadors de ser pulcres i acabar la seva tasca, o més concretament els obligui a escriure un manual nou des de zero, no és un manual que s'adapti a les necessitats de la nostra comunitat.
Mentre una prohibició per se és totalment intolerable, alguns tipus de límits en el mètode de modificació no són problemàtics. Per exemple, requeriments de preservar el copyright dels autors originals, els termes de distribució o la llista d'autors, en serien un exemple. No hi ha tampoc cap problema en obligar a què les versions modificades incloguin una nota que indiqui que han estat modificades, tot i que tinguin apartats sencers sense modificar, sempre que aquests apartats tractin de temes no tècnis (alguns manuals GNU les duen).
Aquest tipus de restriccions no són un problema perquè, en termes pràctics, no aturen el programador concienciat d'adaptar el manual per fer-lo a la mida del programa modificat. En altres paraules, no bloquegen a la comunitat de programari lliure de fer ple ús del manual.
Malgrat això, ha de ser possible de modificar tot el contingut tècnic del manual, i de distribuir el resultat posteriorment mitjançant tots els medis habituals i pels canals habituals. D'altra forma s'estaria bloquejant a la comunitat, el manual no seria lliure i per tant caldria un altre manual.
Desgraciadament és díficil trobar a algu que escrigui un altre manual quan el manual propietari ja existeix. L'obstacle és que molts usuaris pensen que un manual propietari és prou bo i no veuen la necessitat d'escriure un manual lliure. No aprecien que el sistema operatiu lliure té encara un mancança que s'ha de subsanar.
Per què els usuaris consideren que n'hi ha prou amb els manuals propietaris? Alguns ni tan sols han considerat aquesta qüestió. Desitjaria que aquest article fes quelcom per canviar-ho.
Altres usuaris consideren els manuals propietaris acceptables per les mateixes raons que alguns usuaris consideren el programari propietari acceptable: ho jutgen en termes purament pràctics, sense utilitzar la llibertat com a criteri. Aquestes opinions són totalment respectables, però com que sorgeixen de valors que no inclouen la llibertat no ens poden guiar a aquells qui donem valor a la llibertat.
Difongueu si us plau aquest punt de vista. Continuem mancats de manuals per culpa de la publicació de manuala propietaris. Si difonem el punt de vista de què no n'hi ha prou amb els manuals propietaris , potser la propera persona que vulgui ajudar a la GNU escrivint documentació se n'adonarà (abans de què sigui massa tard) de que caldria abans de tot que la fes de lliure disposició.
Podem també animar als editors comercials a vendre, manuals lliures amb copyleft en comptes de manuals propietaris. Una manera d'ajudar-nos és donar una ullada als termes de la distribució del manual abans de compar-lo, i estimar-se més comprar manuals amb copyleft que no manuals sense.
Torna a la pàgina principal de la GNU.
Envieu si us plau els vostres comentaris o preguntes relatius a la FSF & GNU a l'adreça gnu@gnu.org. Hi ha també altres vies de contactar amb la FSF.
Envieu si us plau els comentaris d'aquestes pàgines web a l'adreça webmasters@gnu.org, envieu altres questions a l'adreça gnu@gnu.org.Copyright (C) 1997 Free Software Foundation, Inc., 51 Franklin St - Suite 330, Boston, MA 02110, USA
La còpia i distribució literals d'aquest article està autoritzada en qualsevol medi, sempre que aquesta nota sigui visible.
Darrera actualització: 26 de març del 2000