Traduccions d'aquesta pàgina

Què hi ha en un nom?

Per Richard Stallman

Els noms transmeten significats; l'elecció de les nostres paraules determina el significat del que diem. Un terme inadequat comunica a la gent una idea equivocada. Una rosa, amb qualsevol altre nom, faria la mateixa bona olor. Però si se l'anomena «llapis», la gent quedarà bastant decebuda quan intenti utilitzar-la per escriure. I si anomenem «roses» als llapis, la gent no podrà entendre per a què serveixen els llapis. Si anomeneu «Linux» al nostre sistema operatiu, es transmet una idea equivocada sobre l'origen, la història i el propòsit del sistema. Si l'anomeneu GNU/Linux, transmetreu (encara que no sigui en detall) una idea més precisa.

Però té això alguna importància per a la nostra comunitat? És important que la gent conegui l'origen, la història i el propòsit del sistema? Sí, perquè les persones que obliden la història sovint estan condemnades a repetir-la. El «Món Lliure» que s'ha format al voltant de GNU/Linux no es troba en una situació segura; els problemes que ens van portar a desenvolupar GNU no estan completament eradicats i amenacen amb tornar.

Quan explico per què és més apropiat anomenar al sistema operatiu «GNU/Linux» en comptes de «Linux», la gent de vegades em respon d'aquesta forma:

D'acord, el projecte GNU mereix un reconeixement per la seva feina, però, realment val la pena muntar un enrenou quan algú no li dóna aquest reconeixement? L'important no és la feina feta, i no qui la va fer? Hauries de relaxar-te, sentir-te orgullós per la feina ben feta, i no preocupar-te del reconeixement.

Aquest consell només seria assenyat si la situació fos realment aquesta: que la feina estigués enllestida i hagués arribat el moment de descansar. Tant de bo que això fos cert! Però abunden els desafiaments, i no és el moment de creure en un futur garantit. La força de la nostra comunitat es fonamenta en un compromís de llibertat i cooperació. Utilitzar el terme GNU/Linux és una forma de recordar-ho i d'informar els altres sobre aquests objectius.

És possible escriure un bon programa lliure sense pensar en GNU; també s'ha fet molta i bona feina en nom de Linux. Però el terme «Linux», des que es va crear, s'ha associat amb una filosofia que no es compromet amb la llibertat de cooperar. Com que el terme s'utilitza cada vegada més en els negocis, a la llarga ens serà fins i tot més difícil fer que connecti amb l'esperit de la comunitat.

Un gran repte per al futur del programari lliure prové de la tendència de les companyies distribuïdores de «Linux» a incloure programari no lliure a GNU/Linux en nom de la conveniència i el poder. Tots els desenvolupadors de les principals distribucions comercials ho fan; ningú no publica una distribució que sigui totalment lliure. La majoria d'ells no identifiquen de forma clara els paquets no lliures a les seves distribucions. Molts fins i tot desenvolupen programari no lliure i l'agreguen al sistema. Alguns tenen la poca vergonya d'anunciar sistemes «Linux» amb «llicència per a ordinador individual», cosa que dóna a l'usuari tanta llibertat com utilitzar Microsoft Windows.

Hi ha qui justifica que s'inclogui programari no lliure amb l'excusa de la «popularitat de Linux» (donant més valor, en conseqüència, a la popularitat que a la llibertat). De vegades això s'admet obertament. Per exemple, al Wired Magazine, Robert McMillan, editor del Linux Magazine, opina que «la migració cap al programari de codi obert hauria d'estar alimentada més per decisions tècniques que polítiques». I el director general de Caldera va urgir obertament als usuaris a abandonar l'objectiu de la llibertat i a treballar en canvi per la «popularitat de Linux».

Afegir programari no lliure al sistema GNU/Linux pot incrementar la seva popularitat, si per popularitat entenem el número de persones que utilitzen una part de GNU/Linux en combinació amb programari no lliure. Però alhora, indueix implícitament a la comunitat a acceptar el programari no lliure com una cosa bona, i a oblidar l'objectiu de la llibertat. No serveix de res conduir més de pressa si no pots mantenir-te a la carretera.

Quan el que s'afegeix és una biblioteca o una eina de programació no lliure, la situació es pot convertir en una trampa per als desenvolupadors de programari lliure. Si escriuen programari lliure que depengui d'un paquet que no ho és, els seus programes no podran formar part d'un sistema totalment lliure. En el passat, Motif i Qt van mantenir atrapada una gran quantitat de programari per aquest motiu, creant problemes que han trigat anys a solucionar-se. El problema amb Motif encara no està totalment resolt perquè LessTif encara necessita polir-se una mica (col·labora-hi com a voluntari!). Actualment la implementació de Java de Sun, que tampoc no és lliure, està tenint un efecte similar.

Si la nostra comunitat continués avançant en aquesta direcció, GNU/Linux podria acabar convertit en un mosaic de components lliures i no lliures. D'aquí a cinc anys tindrem segurament un munt de programari lliure; però, si no vigilem, difícilment podrà utilitzar-se sense el programari no lliure que els usuaris esperen trobar amb ell. Si això passa, la nostra campanya per la llibertat haurà fracassat.

Si publicar alternatives lliures fos simplement una qüestió de programar, resoldre els problemes futurs seria més senzill a mesura que els recursos de desenvolupament de la nostra comunitat augmentessin. Però ens enfrontem a obstacles que amenacen amb fer-ho fins i tot més difícil: les lleis que prohibeixen el programari lliure. Mentre s'amunteguin les patents de programari (visiteu petition.eurolinux.org, i firmeu!) i mentre lleis com la DMCA s'utilitzin per prohibir el desenvolupament d'eines importants de programari lliure com les que permeten veure un DVD o escoltar una emissió de RealAudio, ens trobarem sense cap forma clara de lluitar contra els formats de dades secrets i patentats que no sigui rebutjar els programes no lliures que els utilitzen.

Afrontar aquests reptes requerirà tot tipus d'esforços. Però el que necessitem per sobre de tot, per afrontar qualsevol repte, és recordar la meta de la llibertat per cooperar. No podem confiar que el simple desig d'aconseguir un programari potent i robust motivi les persones a fer grans esforços. Necessitem la mena de determinació que té la gent quan lluita per la seva llibertat i per la seva comunitat, la determinació de continuar lluitant any rera any sense rendir-se.

A la nostra comunitat, aquest objectiu i aquesta determinació emanen principalment del Projecte GNU. Som nosaltres els que parlem de llibertat i comunitat com a principis a defensar fermament; les organitzacions que parlen de «Linux» normalment no ho fan. Les revistes sobre «Linux» generalment són plenes d'anuncis de programari no lliure; les companyies que empaqueten «Linux» inclouen programari no lliure en el sistema; altres companyies diuen «recolzar Linux» amb aplicacions no lliures; els grups d'usuaris de «Linux» conviden comercials a presentar aquestes aplicacions com a cosa habitual. El principal lloc on és probable que els membres de la nostra comunitat trobin aquesta idea de llibertat i determinació és el Projecte GNU.

Però quan la trobin, s'hi sentiran identificats?

La gent que sàpiga que està utilitzant un sistema que prové del Projecte GNU podrà veure una relació directa entre ells mateixos i GNU. No estaran automàticament d'acord amb la nostra filosofia, però almenys tindran una raó per pensar en ella seriosament. En canvi, els que es consideren a si mateixos «usuaris de Linux» i creuen que el Projecte GNU «va desenvolupar eines que van demostrar ser útils a Linux», generalment només perceben una relació indirecta entre GNU i ells mateixos. Poden simplement ignorar la filosofia del Projecte GNU quan es trobin amb ella.

El projecte GNU és idealista, i qualsevol que avui dia promogui l'idealisme s'enfronta amb un gran obstacle: la ideologia imperant fa que la gent descarti l'idealisme per «poc pràctic». El nostre idealisme ha estat extremadament pràctic: és la raó per la qual tenim un sistema operatiu GNU/Linux lliure. La gent a qui li agrada molt aquest sistema hauria de saber que és el nostre idealisme fet realitat.

Si «la feina» realment estigués feta, si no hi hagués en joc res més que el reconeixement, potser el més assenyat seria oblidar-se d'aquest tema. Però aquest no és el cas. Per animar la gent a fer tot el que encara cal fer, és necessari que se'ns reconegui el que ja hem fet. Si us plau, ajudeu-nos anomenant GNU/Linux al sistema operatiu.

P.S. Per a una explicació de la història del sistema GNU/Linux relacionada amb el tema del seu nom, vegeu http://www.gnu.org/gnu/linux-and-gnu.ca.html. També us pot interessar la nostra pàgina de preguntes freqüents sobre GNU/Linux.

Més sobre el Projecte GNU