Descripció del projecte GNU

Traduccions d'aquesta pàgina

El projecte GNU ha desenvolupat un complet sistema de programari anomenat ``GNU'' (GNU's Not Unix) compatible amb Unix. El document inicial del projecte GNU a càrrec de.Richard Stallman s'anomena el Manifest GNU, traduït en diverses  llengües. Disposem també del primer anunci del projecte GNU Project, escrit el 1983.

La paraula ``lliure'' fa referència a llibertat, no al preu. Podeu o no pagar un preu determinat per obtenir el programari de la GNU. Sigui quina sigui la manera com obteniu el programari, teniu tres drets bàsics a l'hora d'usar-lo. El primer, la llibertat a copiar el programa i oferir-lo als vostres amics o companys de feina; el segon, el dret a canviar el programa de la manera que volgueu, ja que disposeu de ple accès al codi font; tercer, la llibertat de distribuir una versió millorada i d'aquesta manera ajudar a la societat (si redistribuïu programari GNU, podeu fixar un preu per l'acte físic de transferir la còpia, o bé podeu donar-les de franc).

El projecte GNU fou concebut l'any 1983 per tal de continuar l'esperit cooperatiu que havia prevalgut a la comunitat informàtica durant els seus anys inicials. El projecte GNU pretenia fer la cooperació possible de nou mitjançant l'eliminació dels obstacles a la cooperació que havien imposat els propietaris de programari propietari.

L'any 1971, quan Richard Stallman va iniciar la seva activitat al MIT, es trobava dins d'un grup on només es feia servir programari lliure. Fins i tot les empreses del sector oferien sovint programari lliure. Els programadors tenien plena llibertat de cooperar amb els altres, i gairebé sempre ho feien.

Però als anys 80 la majoria del programari esdevingué proprietari, el que volia dir que tenia propietaris que podien impedir, i fins i tot prohibir, la cooperació entre usuaris. Això va fer que el projecte GNU esdevingués necessari.

Cada usuari necessitava un sistema operatiu: sense un sistema operatiu lliure no podeu engegar l'ordinador sense haver de caure als braços del programari propietari. Per tant la primera tasca a dur a terme fou crear un sistema operatiu lliure.

Un sistema operatiu no és només un nucli: també ha d'incloure compiladors, editors, formatadors de text, programari per al correu electrònic i moltes altres coses. Escriure un sistema operatiu de cap a peus és per tant una tasca llarga. Una tasca que dugué molts anys.

Vam decidir de fer un sistema operatiu compatible amb Unix pel fet de que el disseny general havia estat ja implementat i portat, i pel fet de què la compatibilitat feia fàcil que els usuaris de Unix passessin de Unix a GNU.

L'objectiu inicial de crear un sistema operatiu lliure a l'estil de Unix ja s'ha aconseguit. Durant els anys 90 havíem escrit o desenvolupat tots els components principals, llevat d'un: el nucli. Per aquelles dates, Linux, un nucli lliure, havia estat desenvolupat per Linux Torvalds. La combinació de Linux amb el sistema GNU, que estava quasicomplet, va donar lloca a un sistema operatiu complet: un sistema GNU basat en nucli Linux. Les estimacions actuals indiquen que milions de persones utilitzen avui sistemes GNU basats en nuclis Linux, incloent-hi Slackware, Debian, Red Hat i d'altres.

De tota manera, el projecte GNU no s'ha volgut limitar a sistemes operatius. Volem oferir tota mena de programari, tot allò que molts usuaris desitgin tenir. Això també inclou programari d'aplicacions. Ja disposem d'un full de càlcul i esperem disposar del GNU Emacs en format WYSIWYG en els propers anys.

També volem oferir programari per a usuaris que no siguin experts informàtics. Per tant estem treballant acutalment en un escriptori amb icones que ajudi als nouvinguts a emprar el sistema GNU.

També volem oferir jocs i altres programes de divertiment. Disposem ja d'alguns jocs lliures.

Fins on pot arribar el programari lliure? No hi ha límits, llevat quan lleis com els sistemes de patents prohibeixen el programari lliure en la seva totalitat. L'objectiu final és oferir programari lliure capaç de realitzar totes les tasques que els usuaris volen dur a terme, i per tant fer així el programari propietari obsolet.