Traduccions d'aquesta pàgina

Algunes paraules i frases confuses que convé evitar

Hi ha un cert nombre de paraules i frases que recomanem evitar, ja sigui en general o bé en certs contexts i usos. La raó és que són ambigües o que impliquen una opinió que esperem que no compartiu del tot.

Altres texts per llegir | "Estil BSD" | "Tancat" | "Comercial" | "Consumidor" | "Contingut" | "Creador" | "Gestió de Drets Digitals" | "De franc" | "Software gratuït" | "Regalar programari" | "Propietat Intel·lectual" | "Mercat" | "Obert" | "Pirateria" | "Protecció" | "RAND" | "Vendre programari" | "Indústria del Programari" | "Robatori" | "Venedor" | Altres texts per llegir

Vegeu també Categories de Programari Lliure.

"Estil BSD"

L'expressió "Llicència estil BSD" porta a confusió perquè agrupa llicències que tenen diferències importants. Per exemple, la llicència BSD original amb la clàusula de publicitat és incompatible amb la llicència GPL de GNU, però la llicència BSD revisada és compatible amb la llicència GPL .

Per evitar confusions, és millor citar la llicència específica en qüestió i evitar la imprecisa expressió "Estil BSD".

"Tancat"

Descriure el programari no lliure com a "tancat" clarament es refereix al terme "codi obert". En el Moviment del Programari Lliure volem evitar ser confosos amb el més recent Moviment del Codi Obert, i per això procurem evitar un ús que podria portar la gent a agrupar-nos amb ells. Per aquesta raó evitem descriure el programari no lliure com a "tancat". L'anomenem "no lliure" o "patentat".

"Comercial"

Si us plau, no utilitzeu "comercial" com a sinònim de "no lliure". Això seria confondre dos temes totalment diferents.

Un programa és comercial si el seu desenvolupament és un negoci. Un programa comercial pot ser lliure o no lliure, depenent de la seva llicència. De la mateixa manera, un programa desenvolupat per una escola o un individu pot ser lliure o no lliure, depenent de la seva llicència. Les dues qüestions, quina classe d'entitat va desenvolupar el programa i quina llibertat tenen els seus usuaris, són independents.

Durant la primera dècada del Moviment del Programari Lliure, els paquets de programes lliures eren gairebé sempre no comercials; els components del sistema operatiu GNU/Linux eren desenvolupats per individus o per organitzacions sense afany de lucre, com la FSF i les universitats. Més tard, durant els anys 90, va començar a aparèixer el programari lliure comercial.

El programari lliure comercial és una contribució a la nostra comunitat, de manera que l'hauríem de fomentar. Però la gent que pensa que "comercial" significa "no lliure" tendirà a pensar que la combinació "programari lliure comercial" és contradictòria, i en negarà la possibilitat. Tinguem cura de no utilitzar la paraula "comercial" d'aquesta manera.

"Consumidor"

El terme "consumidor", quan s'utilitza per referir-se a usuaris d'ordinadors, comporta suposicions desafortunades.

La teoria econòmica utilitza els termes "productor" i "consumidor". En aquest context aquestes paraules són apropiades. Però qualificar els usuaris de programari de "consumidors" suposa assignar-los un paper molt limitat. És com dir que són un bestiar que pastura passivament en un camp que altres han posat a la seva disposició.

Aquesta manera de pensar condueix a paròdies com la CBDTPA ("Acta de Promoció de la Televisió Digital i la Banda Ampla per al Consumidor") que exigiria mecanismes de restricció de còpia en cada aparell digital. Si tot el que els usuaris fan és "consumir", per què els hauria d'importar?

L'estreta visió econòmica dels usuaris com a "consumidors" sol anar lligada amb la idea que les obres publicades són "continguts".

Per descriure persones que no es limiten a consumir passivament amb als seus ordinadors, suggerim termes com "individus" i "ciutadans".

"Contingut"

Per a descriure una sensació de comoditat i satisfacció, hom pot dir que està "content" (N. del T.: en anglès, "content" vol dir "contingut" i "satisfet"), però cal evitar l'ús d'aquesta paraula com a substantiu per a descriure textos o altres obres d'autor. Aquest ús adopta una actitud específica respecte a aquestes obres: les considera una mercaderia intercanviable el propòsit del qual és omplir una capsa i guanyar diners. De fet, tracta a les obres sense cap mena de respecte.

Els que utilitzen aquest terme són sovint els editors que pressionen per augmentar el poder del copyright en nom dels autors ("creadors", com en diuen ells) de les obres. El terme "content" (contingut) mostra el que realment senten (satisfacció).

Mentre alguns utilitzin l'expressió "content provider" (proveïdor de continguts, satisfet), els dissidents polítics podran ben bé anomenar-se "malcontent providers" (proveïdors de descontent).

"Creador"

El terme "creador", aplicat a l'autor, el compara implícitament amb una divinitat ("el Creador"). Els editors utilitzen el terme per elevar la talla moral dels autors sobre la de la gent corrent, i justificar l'augment del poder del copyright que els editors diuen exercir en nom dels autors. Recomanem dir "autor". Tanmateix, el que realment es vol dir en molts casos és "titular del copyright".

"Gestió de Drets Digitals"

El programari de "Gestió de Drets Digitals" (Digital Rights Management) s'ha dissenyat, de fet, per imposar restriccions als usuaris d'ordinadors. L'ús de la paraula "drets" en aquesta expressió és propaganda, dissenyada per a dirigir-nos inconscientment a veure l'assumpte des del punt de vista de la minoria que imposa les restriccions, mentre s'ignoren els drets de la majoria a qui li venen imposades aquestes restriccions.

Són bones alternatives "Gestió de Restriccions Digitals", "Pessimari de Restriccions Digitals" i "Programari emmanillat".

"De franc"

Si voleu dir que un programa és "lliure" (free), si us plau no digueu que està disponible "de franc" (for free). Aquesta expressió significa específicament "per zero euros". El programari lliure és una qüestió de llibertat, no de preu.

Les còpies de programari lliure sovint estan disponibles de franc (per exemple, descarregant-les per FTP). Però les còpies de programari lliure estan també disponibles a cert preu en CD-ROMs; per altra banda, les còpies de programari patentat estan ocasionalment disponibles de franc en promocions, i certs usuaris disposen normalment d'alguns paquets patentats sense pagar.

Per evitar confusions, podeu dir que el programa està disponible "com a programari lliure".

"Software gratuït"

Si us plau, no utilitzeu l'expressió "programari gratuït" (freeware) com a sinònim de "programari lliure" (free software). L'expressió "programari gratuït" s'utilitzava sovint durant la dècada dels 80 per a programes publicats només com a executables, sense codi font. Avui dia aquesta expressió no té una definició acceptada per tothom.

També, si utilitzeu un idioma que no sigui l'anglès, eviteu si us plau l'ús d'expressions angleses ambigües com "free software" or "freeware" (ja que es poden interpretar en el sentit contrari). És millor que traduïu l'expressió "free software" a la vostra llengua.

Utilitzant una paraula de la vostra llengua, mostrareu que us esteu referint realment a la llibertat i no només repetint com a lloros algun misteriós concepte de màrqueting estranger. La referència a la llibertat podrà semblar al principi estranya o pertorbadora als vostres compatriotes, però una cop vegin que significa exactament el que diu, entendran realment quina és la qüestió.

"Regalar programari"

És erroni utilitzar el terme "regalar" per a dir "distribuir un programa com a programari lliure." Té el mateix problema que "de franc": implica que és una qüestió de preu, no de llibertat. Una manera d'evitar la confusió és dir "difondre com a programari lliure".

"Propietat Intel·lectual"

Als editors i als advocats els agrada descriure el copyright com a "propietat intel·lectual" (un terme que també inclou patents, marques registrades i altres àrees més fosques de llei). Aquests lleis tenen tan poc en comú, i difereixen tant, que no és gens recomanable generalitzar. És millor parlar específicament de "copyright", o de "patents", o de "marques registrades."

L'expressió "propietat intel·lectual" comporta una suposició oculta: que la manera natural de pensar en tots aquests assumptes tan diferents és basar-se en una analogia amb els objectes físics i amb les nostres idees sobre la propietat física.

Quan es refereix a fer còpies, aquesta analogia desatén la diferència crucial entre els objectes materials i la informació: la informació es pot copiar i compartir sense gairebé cap esforç, i els objectes materials no.

Per evitar les confusions i les implicacions tendencioses d'aquesta expressió, és millor prendre la decisió ferma de no parlar i fins i tot de no pensar en termes de "propietat intel·lectual".

La hipocresia d'anomenar "drets" a aquests poders està començant a posar WIPO en evidència.

"Mercat"

És enganyós descriure als usuaris de programari lliure, o de programari en general, com un "mercat".

Això no vol dir que estem en contra del mercat. Si teniu un negoci de suport de programari lliure, tindreu clients, i hi comerciareu en un mercat. Mentre respecteu la seva llibertat, us desitjarem èxit en el vostre mercat.

Però el moviment de programari lliure és un moviment social, no un negoci, i l'èxit a què aspira no és un èxit de mercat. Estem intentant servir al públic oferint-li llibertat, no competint per atraure el públic d'un rival. Equiparar aquesta campanya per la llibertat a la campanya que fa una empresa simplement per aconseguir èxit és disminuir la importància de la llibertat.

"Obert"

Si us plau, eviteu utilitzar la paraula "obert" com a substitut de "programari lliure". Un grup diferent al nostre, amb valors menys idealistes, utilitza "codi obert" com a eslògan. Si us hi esteu referint, és natural utilitzar el seu nom, però si us plau no ens barregeu amb ells ni descrigueu la nostra feina amb la seva etiqueta (això portaria la gent a pensar que som seguidors seus).

"Pirateria"

Els editors sovint es refereixen a la còpia prohibida amb la paraula "pirateria". D'aquesta manera volen donar a entendre que la còpia il·legal és èticament equivalent a atacar vaixells a alta mar i a segrestar i assassinar els passatgers.

Si creieu que fer còpies il·legals no és ben bé el mateix que segrestar i assassinar, potser preferireu no utilitzar la paraula "pirateria" per descriure aquesta activitat. En el seu lloc hi ha disponibles expressions neutres com "còpia prohibida" o "còpia no autoritzada". Alguns de nosaltres podríem fins i tot preferir utilitzar un terme positiu com "compartir informació amb el teu veí".

"Protecció"

Als advocats dels editors els encanta utilitzar el terme "protecció" per descriure el copyright. Aquesta paraula comporta la idea d'impedir la destrucció o el patiment; d'aquesta manera s'aconsegueix que la gent s'identifiqui amb el propietari i amb l'editor que es beneficien del copyright, en lloc d'identificar-se amb els usuaris, que són els que realment pateixen les restriccions.

És fàcil evitar "protecció" i utilitzar al seu lloc termes neutres. Per exemple, en comptes de dir "la protecció del copyright dura molt temps", es pot dir "El copyright dura molt temps."

Si voleu criticar el copyright en lloc de donar-hi suport, podeu utilitzar l'expressió "restriccions del copyright". Es pot dir, per exemple, "Les restriccions del copyright duren molt temps".

"RAND (raonable i no discriminatori)"

Els organismes d'estandardització que promulguen estàndards restringits per patents, les quals n'impedeixen l'ús al programari lliure, tenen típicament una política per a l'obtenció de llicències que exigeix una quota fixa per cada còpia d'un programa que compleixi els estàndards. Sovint es refereixen a aquestes llicències amb el terme "RAND", que són les inicials de "raonable i no discriminatori."

Aquest terme intenta justificar una mena de llicències de patents que normalment ni són raonables ni són no discriminatòries. És cert que aquestes llicències no discriminen a cap persona en concret, però discriminen la comunitat del programari lliure, i això les fa poc raonables. De manera que la meitat de "RAND" és enganyosa i l'altra meitat és discriminatòria.

Els organismes d'estandardització haurien de reconèixer que aquestes llicències són discriminatòries, i deixar d'utilitzar el terme "raonable i no discriminatori" o "RAND" per descriure-les. Fins que no facin això, la gent que escriu i que no desitja participar en aquesta operació d'imatge faran bé de rebutjar aquest terme. Acceptar-lo i utilitzar-lo pel sol fet que les companyies propietàries de les patents han estès el seu ús és deixar que aquestes companyies dictin els nostres punts de vista.

Suggerim l'expressió "uniform fee only" o, abreujadament, "UFO" (OVNI), com a substitut. És acurat perquè l'única condició en aquestes llicències és el pagament d'una quota uniforme.

"Vendre programari"

L'expressió "vendre programari" és ambigua. En rigor, intercanviar una còpia d'un programa lliure per una quantitat de diners és "vendre"; però la gent normalment associa el terme "venda" amb les restriccions que les patents imposen a l'ús posterior del programari. Podeu ser més precisos, i evitar confusions, dient tant "distribuir còpies d'un programa a canvi d'una quota" com "imposar restriccions de patent a l'ús d'un programa", depenent del que es vulgui dir.

Vegeu Vendre programari lliure per aprofundir en aquest tema.

"Indústria del Programari"

L'expressió "indústria del programari" porta la gent a imaginar-se que el programari sempre es desenvolupa en una mena de fàbrica i que després es reparteixi als consumidors. La comunitat del programari lliure mostra que aquest no és el cas. Les empreses de programari existeixen, i les diferents empreses desenvolupen programari lliure i/o no lliure, però les que desenvolupen programari lliure no són com fàbriques.

El terme "indústria" està sent utilitzat com a propaganda pels defensors de les patents de programari. Anomenen el desenvolupament de programari "indústria" i després intenten demostrar que això significa que hauria de estar subjecte als monopolis de les patents. El Parlament Europeu, quan va rebutjar les patents de programari el 2003, va votar per definir "indústria" com "producció automatitzada de béns materials".

"Robatori"

Els apologistes del copyright sovint utilitzen paraules com "robatori" i "furt" per descriure les violacions del copyright. Al mateix temps, ens demanen que tractem el sistema legal com a una autoritat en ètica: si copiar està prohibit, ha d'estar malament.

Aquí és pertinent esmentar que el sistema legal (com a mínim als Estats Units) rebutja la idea que la violació del copyright sigui un "robatori". Els apologistes del copyright estan fent una apel·lació a una autoritat... tergiversant el que aquesta autoritat diu.

La idea que les lleis estableixen què és èticament correcte o incorrecte és una equivocació corrent. Les lleis són, en el millor dels casos, un intent d'aconseguir justícia; dir que les lleis defineixen què és la justícia o quina conducta és ètica és posar les coses cap per avall.

"Venedor"

Si us plau, no utilitzeu el terme "venedor" per referir-vos de manera general a qualsevol persona que desenvolupa o recopila un paquet de programes. Molts programes es desenvolupen per vendre còpies, i els seus desenvolupadors són per tant els seus venedors; això inclou alguns paquets de programari lliure. Tanmateix, molts programes els desenvolupen voluntaris o organitzacions que no pretenen vendre còpies. Aquests desenvolupadors no són venedors. De la mateixa manera, només alguns dels recopiladors de distribucions de GNU/Linux són venedors.

Vegeu també Categories de Programari Lliure.

Aquest assaig està publicat a Programari Lliure, Societat Lliure: Assaigs Selectes de Richard M. Stallman.

Altres texts per llegir